Em dedique a la docència. Impartisc classes de Biologia i Geologia a l’IES del meu poble. He viscut i treballat un bon grapat d’anys a Catalunya (Ripoll, Banyoles, Barcelona, Tarragona, Reus...). Allí és on va nàixer l’estima per la meua llengua. També és on vaig aprovar les oposicions. La crisi dels quaranta m’encomanà dos canvis bruscs en la meua vida: exercir la docència definitivament al meu poble i començar a escriure. Sóc un lletraferit tardà, però escric cada minut que tinc lliure. Potser algun dia publicaré una novel·la. Potser no. Però no m’obsessiona. Escriure sí. I llegir també. No tinc gustos definits. M’agrada qualsevol cosa que em faça pensar i, per tant, escriure. Dels darrers autors que he llegit destaque: Manuel Baixauli, Joan Olivares i Urbà Lozano, com a escriptors valencians; Eduardo Mendoza, Juan José Millás, Pérez Reverte... com a autors castellans; Saramago, Paul Auster, Murakami, Franck McCourt... com autors estrangers. Ara mateix estic llegint “Bilbao-New York-Bilbao” del Kirmen Uribe. La pila dels llibres amuntegats que esperen impacients que els agafe amenaça ensulsiada. Damunt de tots veig “El viajero del siglo” d’Andrés Neuman i “Invisible” de Paul Auster.







divendres, 6 de gener del 2012

Publique FI, en el número 35 de LA LLUNA EN UN COVE

El Josep Penadés Albert a través de la Lluna En Un Cove


En el número 35 de la revista literària "La lluna en un cove" publique un relat de terror: "Fi". Espere que us agrade. Està basat en un succés que em va ocórrer l'any passat.Per tant, tot no és ficció. Tanmateix, no us espanteu, encara sóc ...viu, doncs estic escrivint aquest comentari. És la quarta publicació que faig en aquesta revista i espere que no siga l'última. Els seguidors de "La lluna en un cove" saben que els relats que hi conté cada vegada són més bons. Sempre en trobes algun que et deixa bocabadat. Espere que el meu siga un d'aquests. Bona lectura, llunàmbuls!
relatslallunaenuncove.blogspot.com..