Em dedique a la docència. Impartisc classes de Biologia i Geologia a l’IES del meu poble. He viscut i treballat un bon grapat d’anys a Catalunya (Ripoll, Banyoles, Barcelona, Tarragona, Reus...). Allí és on va nàixer l’estima per la meua llengua. També és on vaig aprovar les oposicions. La crisi dels quaranta m’encomanà dos canvis bruscs en la meua vida: exercir la docència definitivament al meu poble i començar a escriure. Sóc un lletraferit tardà, però escric cada minut que tinc lliure. Potser algun dia publicaré una novel·la. Potser no. Però no m’obsessiona. Escriure sí. I llegir també. No tinc gustos definits. M’agrada qualsevol cosa que em faça pensar i, per tant, escriure. Dels darrers autors que he llegit destaque: Manuel Baixauli, Joan Olivares i Urbà Lozano, com a escriptors valencians; Eduardo Mendoza, Juan José Millás, Pérez Reverte... com a autors castellans; Saramago, Paul Auster, Murakami, Franck McCourt... com autors estrangers. Ara mateix estic llegint “Bilbao-New York-Bilbao” del Kirmen Uribe. La pila dels llibres amuntegats que esperen impacients que els agafe amenaça ensulsiada. Damunt de tots veig “El viajero del siglo” d’Andrés Neuman i “Invisible” de Paul Auster.







divendres, 22 d’abril del 2011

22 D´ABRIL DIA MUNDIAL DE LA TERRA


Dia Mundial de la Terra
En aquesta data volem reivindicar més que mai una nova cultura de l'aigua
Cada 22 d'abril se celebra a tot el món el Dia Mundial de la Terra. Aquesta data es va instaurar als Estats Units l’any 1970, amb l’objectiu de recordar els problemes que afecten al nostre planeta i subratllar la necessitat de la conservació dels recursos naturals, així com promoure accions que busquin un desenvolupament sostenible.
És un dia important per a recordar i avaluar els problemes ambientals del planeta: la contaminació de l'aire, aigua i sòls, la destrucció d'ecosistemes, els centenars de milers de plantes i espècies animals en perill d’extinció, l'esgotament de recursos no renovables i una nova cultura de l’aigua.
No només hem de recordar que l'aigua és un bé escàs en temps de sequera. La nova cultura de l'aigua passa per un compromís i treball real sobre la base de la conservació dels nostres aqüífers, la gestió sostenible dels recursos hídrics plantant cara al malbaratament; mitjançant l'estalvi, l'ús eficient, la reutilització i la defensa de l'aigua com un bé comunitari i públic, gestionat sobre la base de l'interès general i evitant que se’n faci comerç.
Hem d’insistir en solucions que permetin eliminar els efectes negatius de les activitats humanes. Aquestes solucions inclouen el reciclat, un consum responsable, la fi de la destrucció d'hàbitats fonamentals com els boscos humits i la protecció d'espècies amenaçades.
El Dia Mundial de la Terra és una bona oportunitat per a prendre consciència entorn dels impactes de l’actual model de producció i per a comprometre'ns tots –ciutadans i autoritats- a canviar de rumb. Celebrar el Dia Mundial de la Terra només pot tenir sentit si va acompanyat de mesures concretes que s’han aplicar tots els dies de l'any per a revertir aquest procés de destrucció.
Origen del Dia Mundial de la Terra
El 22 d'abril de 1970 més de 20 milions de nord-americans es van mobilitzar per tal d’augmentar l'escassa consciència sobre la fragilitat del planeta.
L'esdeveniment promogut per les organitzacions socials va ser batejat amb el nom de Dia de la Terra (Earth*Day), i pot considerar-se el naixement del moviment ecologista modern. La pressió social va tenir els seus fruits i el Govern d'EE UU va crear la EPA (Agència de Protecció Ambiental) i va promulgar la “Clean Air Act”.
Dos anys després es va celebrar la primera cimera mundial sobre medi ambient: la Conferència d'Estocolm. L'esperit “d'Estocolm” va servir per a sensibilitzar, encara que insuficientment, als governs i a la societat civil sobre la magnitud dels problemes que afecten al medi ambient que es desenvolupa la nostra existència, però és indubtable que el Pla d'Acció i les recomanacions emanades d'Estocolm no s'han traduït encara en una acció decidida.
L’any 1990 s'organitza de nou el Dia de la Terra, aquest cop a tot el món. La celebració va ser tot un èxit: més de 1000 ONGs organitzaren actes en 140 països i s'estima que van participar de l'ordre de 200 milions de persones. Com a la primera celebració, dos anys després es va celebrar una altra macro cimera mundial. La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi ambient i Desenvolupament de Rio de Janeiro de 1992, va despertar grans esperances i fou la major conferència celebrada fins al moment, no només en nombre de participants sinó d'assistència de caps de govern. Però les expectatives no es van satisfer, perdent-se una oportunitat única d'iniciar un canvi de rumb per a construir un món més just, segur, pròsper i sostenible.