Em dedique a la docència. Impartisc classes de Biologia i Geologia a l’IES del meu poble. He viscut i treballat un bon grapat d’anys a Catalunya (Ripoll, Banyoles, Barcelona, Tarragona, Reus...). Allí és on va nàixer l’estima per la meua llengua. També és on vaig aprovar les oposicions. La crisi dels quaranta m’encomanà dos canvis bruscs en la meua vida: exercir la docència definitivament al meu poble i començar a escriure. Sóc un lletraferit tardà, però escric cada minut que tinc lliure. Potser algun dia publicaré una novel·la. Potser no. Però no m’obsessiona. Escriure sí. I llegir també. No tinc gustos definits. M’agrada qualsevol cosa que em faça pensar i, per tant, escriure. Dels darrers autors que he llegit destaque: Manuel Baixauli, Joan Olivares i Urbà Lozano, com a escriptors valencians; Eduardo Mendoza, Juan José Millás, Pérez Reverte... com a autors castellans; Saramago, Paul Auster, Murakami, Franck McCourt... com autors estrangers. Ara mateix estic llegint “Bilbao-New York-Bilbao” del Kirmen Uribe. La pila dels llibres amuntegats que esperen impacients que els agafe amenaça ensulsiada. Damunt de tots veig “El viajero del siglo” d’Andrés Neuman i “Invisible” de Paul Auster.







divendres, 6 de maig del 2011

CARTA ALS JOVES


Estimat amic, estimada amiga:
El pròxim 22 de maig podràs votar per primera vegada en unes eleccions municipals i autonòmiques. És el dret per excel•lència de la democràcia: elegir els teus representants, els teus futurs governants. Però també és un obligació moral, com a ciutadà i ciutadana responsable. Volem que hi participes, que et mobilitzes. Volem il•lusionar-te. Volem que tornes a perseguir utopies, a creure en elles. Sabem que són inassolibles d’una manera pura, però la seua recerca no ho és. El mateix camí és la meta i volem que ens ajudes a construir-lo. Que tots plegats edifiquem el govern del poble, pel poble i per al poble. Hi és possible; però necessitem la teua espenta per a iniciar el camí. Sense tu, sense tots els joves, no ens podem posar en marxa.
Són molts els entrebancs, els impediments, els obstacles... que la realitat actual ens posa i ens posarà en el futur més immediat: la taxa d’atur (que supera la mitjana de l’Estat), les escasses perspectives de treball i d’un sou digne, el fracàs escolar i la manca de formació, joves ben formats que no poden demostrar la seua vàlua, l’experiència que et demanen i que no et donen la possibilitat d’adquirir, l’absència de centres d’oci en la teua pròpia ciutat, el desencant de la política i, sobretot, dels polítics actuals (ineptes, interessats, autoritaris...). Però això no t’ha de fer caure en la inèrcia de l’immobilisme, al contrari, t’ha de donar forces per voler canviar les coses, per voler participar.
Ets jove, amb els inconvenients i els avantatges que aquesta etapa de la vida et marca. Ets net, pur, no estàs contaminat. Ets enèrgic, fort, amb il•lusió, amb empenta, amb coratge. Ets utòpic, imaginatiu, creatiu, crític, transformador, reaccionari, revolucionari. Ets modern, tecnològic, innovador, productiu, capdavanter. El camí que volem iniciar no el podem fer sense tu, sense els atributs que et caracteritzen. Potser et manca experiència, coneixements, reflexió, equilibri, confiança, recolzament, la saviesa dels anys. Ens necessites i, sobretot, et necessitem. Sense la teua participació no hi ha res a fer. Tu ets el capital humà que pot fer possible el canvi, l’element principal que pot millorar la qualitat de vida de la nostra ciutat.
Tots plegats serem capaços d’assolir un equilibri respectuós entre cultura, història, tradició, modernitat i competitivitat. La vigoria de la teua joventut i l’experiència de la nostra adultesa seran les bases sobre les quals s’assentarà el nou canvi, el nou camí que, si tu vols, tots junts iniciarem. Tu ets el futur d’aquesta ciutat. No et gires d’esquena. Perds tu i perdem tots.
No et fem cap promesa, llevat de les nostres ganes de fer-ho bé i de comptar amb tu. Els propers anys seran durs; però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir superar l’estat actual de la nostra ciutat, de la nostra comarca, del nostre país.
Volem un nou model productiu i de creixement, que siga sostenible a llarg termini des d’una triple perspectiva: econòmica, social i mediambiental. Per a nosaltres és una prioritat el coneixement, la formació del recursos humans, la innovació i la millora contínua. Són la clau per a aconseguir aquest repte. I tu, tots els joves, sou la clau mestra per a tirar-ho endavant, l’estímul indispensable per a aconseguir aquest desafiament que ens hem proposat. Albaida ens necessita a tots, però sobretot a tu, a la teua joventut.

PERQUÈ JUNTS PODEM CANVIAR LES COSES, PODEM RECUPERAR ALBAIDA!