Em dedique a la docència. Impartisc classes de Biologia i Geologia a l’IES del meu poble. He viscut i treballat un bon grapat d’anys a Catalunya (Ripoll, Banyoles, Barcelona, Tarragona, Reus...). Allí és on va nàixer l’estima per la meua llengua. També és on vaig aprovar les oposicions. La crisi dels quaranta m’encomanà dos canvis bruscs en la meua vida: exercir la docència definitivament al meu poble i començar a escriure. Sóc un lletraferit tardà, però escric cada minut que tinc lliure. Potser algun dia publicaré una novel·la. Potser no. Però no m’obsessiona. Escriure sí. I llegir també. No tinc gustos definits. M’agrada qualsevol cosa que em faça pensar i, per tant, escriure. Dels darrers autors que he llegit destaque: Manuel Baixauli, Joan Olivares i Urbà Lozano, com a escriptors valencians; Eduardo Mendoza, Juan José Millás, Pérez Reverte... com a autors castellans; Saramago, Paul Auster, Murakami, Franck McCourt... com autors estrangers. Ara mateix estic llegint “Bilbao-New York-Bilbao” del Kirmen Uribe. La pila dels llibres amuntegats que esperen impacients que els agafe amenaça ensulsiada. Damunt de tots veig “El viajero del siglo” d’Andrés Neuman i “Invisible” de Paul Auster.







dissabte, 22 de gener del 2011

TORNE A PUBLICAR EN LA LLUNA EN UN COVE

Al núm 25 de la Revista Literària de La Vall d´Albaida, LA LLUNA EN UN COVE, publique
TRIPTIC DE LA PÈRDUA. Aquest relat curt, és un dels que més m´agrada.
No es lamente. Vostè no ha tingut la culpa de la desgràcia. Ni jo tampoc. La seua obligació era travessar la porta. I la meua, aconsellar-la, animar-la a que ho fera.
-Els xiquets s`han abocat a la barana. L`han vist caure. Han vist com el seu cos s`aixafava contra el terra. Com es formava un toll de sang al seu voltant. L`hem matat.
-Ja estava mort. No tenia solució. L`accident el va matar.
-No diga estupideses. L`accident ens matà a nosaltres, a mi i als xiquets. A ell l`hem matat nosaltres. Si l`hagué-rem deixat tranquil... Si no l`haguérem visitat totes les nits... No podia suportar les nostres aparicions. La travessada de la porta. Tan sols som espectres. Maleïts espectres.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)