Em dedique a la docència. Impartisc classes de Biologia i Geologia a l’IES del meu poble. He viscut i treballat un bon grapat d’anys a Catalunya (Ripoll, Banyoles, Barcelona, Tarragona, Reus...). Allí és on va nàixer l’estima per la meua llengua. També és on vaig aprovar les oposicions. La crisi dels quaranta m’encomanà dos canvis bruscs en la meua vida: exercir la docència definitivament al meu poble i començar a escriure. Sóc un lletraferit tardà, però escric cada minut que tinc lliure. Potser algun dia publicaré una novel·la. Potser no. Però no m’obsessiona. Escriure sí. I llegir també. No tinc gustos definits. M’agrada qualsevol cosa que em faça pensar i, per tant, escriure. Dels darrers autors que he llegit destaque: Manuel Baixauli, Joan Olivares i Urbà Lozano, com a escriptors valencians; Eduardo Mendoza, Juan José Millás, Pérez Reverte... com a autors castellans; Saramago, Paul Auster, Murakami, Franck McCourt... com autors estrangers. Ara mateix estic llegint “Bilbao-New York-Bilbao” del Kirmen Uribe. La pila dels llibres amuntegats que esperen impacients que els agafe amenaça ensulsiada. Damunt de tots veig “El viajero del siglo” d’Andrés Neuman i “Invisible” de Paul Auster.







divendres, 6 de maig del 2011

CARTA ALS JOVES


Estimat amic, estimada amiga:
El pròxim 22 de maig podràs votar per primera vegada en unes eleccions municipals i autonòmiques. És el dret per excel•lència de la democràcia: elegir els teus representants, els teus futurs governants. Però també és un obligació moral, com a ciutadà i ciutadana responsable. Volem que hi participes, que et mobilitzes. Volem il•lusionar-te. Volem que tornes a perseguir utopies, a creure en elles. Sabem que són inassolibles d’una manera pura, però la seua recerca no ho és. El mateix camí és la meta i volem que ens ajudes a construir-lo. Que tots plegats edifiquem el govern del poble, pel poble i per al poble. Hi és possible; però necessitem la teua espenta per a iniciar el camí. Sense tu, sense tots els joves, no ens podem posar en marxa.
Són molts els entrebancs, els impediments, els obstacles... que la realitat actual ens posa i ens posarà en el futur més immediat: la taxa d’atur (que supera la mitjana de l’Estat), les escasses perspectives de treball i d’un sou digne, el fracàs escolar i la manca de formació, joves ben formats que no poden demostrar la seua vàlua, l’experiència que et demanen i que no et donen la possibilitat d’adquirir, l’absència de centres d’oci en la teua pròpia ciutat, el desencant de la política i, sobretot, dels polítics actuals (ineptes, interessats, autoritaris...). Però això no t’ha de fer caure en la inèrcia de l’immobilisme, al contrari, t’ha de donar forces per voler canviar les coses, per voler participar.
Ets jove, amb els inconvenients i els avantatges que aquesta etapa de la vida et marca. Ets net, pur, no estàs contaminat. Ets enèrgic, fort, amb il•lusió, amb empenta, amb coratge. Ets utòpic, imaginatiu, creatiu, crític, transformador, reaccionari, revolucionari. Ets modern, tecnològic, innovador, productiu, capdavanter. El camí que volem iniciar no el podem fer sense tu, sense els atributs que et caracteritzen. Potser et manca experiència, coneixements, reflexió, equilibri, confiança, recolzament, la saviesa dels anys. Ens necessites i, sobretot, et necessitem. Sense la teua participació no hi ha res a fer. Tu ets el capital humà que pot fer possible el canvi, l’element principal que pot millorar la qualitat de vida de la nostra ciutat.
Tots plegats serem capaços d’assolir un equilibri respectuós entre cultura, història, tradició, modernitat i competitivitat. La vigoria de la teua joventut i l’experiència de la nostra adultesa seran les bases sobre les quals s’assentarà el nou canvi, el nou camí que, si tu vols, tots junts iniciarem. Tu ets el futur d’aquesta ciutat. No et gires d’esquena. Perds tu i perdem tots.
No et fem cap promesa, llevat de les nostres ganes de fer-ho bé i de comptar amb tu. Els propers anys seran durs; però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir superar l’estat actual de la nostra ciutat, de la nostra comarca, del nostre país.
Volem un nou model productiu i de creixement, que siga sostenible a llarg termini des d’una triple perspectiva: econòmica, social i mediambiental. Per a nosaltres és una prioritat el coneixement, la formació del recursos humans, la innovació i la millora contínua. Són la clau per a aconseguir aquest repte. I tu, tots els joves, sou la clau mestra per a tirar-ho endavant, l’estímul indispensable per a aconseguir aquest desafiament que ens hem proposat. Albaida ens necessita a tots, però sobretot a tu, a la teua joventut.

PERQUÈ JUNTS PODEM CANVIAR LES COSES, PODEM RECUPERAR ALBAIDA!

divendres, 22 d’abril del 2011

22 D´ABRIL DIA MUNDIAL DE LA TERRA


Dia Mundial de la Terra
En aquesta data volem reivindicar més que mai una nova cultura de l'aigua
Cada 22 d'abril se celebra a tot el món el Dia Mundial de la Terra. Aquesta data es va instaurar als Estats Units l’any 1970, amb l’objectiu de recordar els problemes que afecten al nostre planeta i subratllar la necessitat de la conservació dels recursos naturals, així com promoure accions que busquin un desenvolupament sostenible.
És un dia important per a recordar i avaluar els problemes ambientals del planeta: la contaminació de l'aire, aigua i sòls, la destrucció d'ecosistemes, els centenars de milers de plantes i espècies animals en perill d’extinció, l'esgotament de recursos no renovables i una nova cultura de l’aigua.
No només hem de recordar que l'aigua és un bé escàs en temps de sequera. La nova cultura de l'aigua passa per un compromís i treball real sobre la base de la conservació dels nostres aqüífers, la gestió sostenible dels recursos hídrics plantant cara al malbaratament; mitjançant l'estalvi, l'ús eficient, la reutilització i la defensa de l'aigua com un bé comunitari i públic, gestionat sobre la base de l'interès general i evitant que se’n faci comerç.
Hem d’insistir en solucions que permetin eliminar els efectes negatius de les activitats humanes. Aquestes solucions inclouen el reciclat, un consum responsable, la fi de la destrucció d'hàbitats fonamentals com els boscos humits i la protecció d'espècies amenaçades.
El Dia Mundial de la Terra és una bona oportunitat per a prendre consciència entorn dels impactes de l’actual model de producció i per a comprometre'ns tots –ciutadans i autoritats- a canviar de rumb. Celebrar el Dia Mundial de la Terra només pot tenir sentit si va acompanyat de mesures concretes que s’han aplicar tots els dies de l'any per a revertir aquest procés de destrucció.
Origen del Dia Mundial de la Terra
El 22 d'abril de 1970 més de 20 milions de nord-americans es van mobilitzar per tal d’augmentar l'escassa consciència sobre la fragilitat del planeta.
L'esdeveniment promogut per les organitzacions socials va ser batejat amb el nom de Dia de la Terra (Earth*Day), i pot considerar-se el naixement del moviment ecologista modern. La pressió social va tenir els seus fruits i el Govern d'EE UU va crear la EPA (Agència de Protecció Ambiental) i va promulgar la “Clean Air Act”.
Dos anys després es va celebrar la primera cimera mundial sobre medi ambient: la Conferència d'Estocolm. L'esperit “d'Estocolm” va servir per a sensibilitzar, encara que insuficientment, als governs i a la societat civil sobre la magnitud dels problemes que afecten al medi ambient que es desenvolupa la nostra existència, però és indubtable que el Pla d'Acció i les recomanacions emanades d'Estocolm no s'han traduït encara en una acció decidida.
L’any 1990 s'organitza de nou el Dia de la Terra, aquest cop a tot el món. La celebració va ser tot un èxit: més de 1000 ONGs organitzaren actes en 140 països i s'estima que van participar de l'ordre de 200 milions de persones. Com a la primera celebració, dos anys després es va celebrar una altra macro cimera mundial. La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi ambient i Desenvolupament de Rio de Janeiro de 1992, va despertar grans esperances i fou la major conferència celebrada fins al moment, no només en nombre de participants sinó d'assistència de caps de govern. Però les expectatives no es van satisfer, perdent-se una oportunitat única d'iniciar un canvi de rumb per a construir un món més just, segur, pròsper i sostenible.

dimarts, 1 de març del 2011

PREMI ICTINEU 2011

La LLUNA EN UN COVE, m´ha seleccionat dos relats,"Tríptic de la pèrdua" i "Repòquer d´històries rares", per a participar en el Premi ICTNEU 2011, als millors relats de ficció en català.

dissabte, 22 de gener del 2011

TORNE A PUBLICAR EN LA LLUNA EN UN COVE

Al núm 25 de la Revista Literària de La Vall d´Albaida, LA LLUNA EN UN COVE, publique
TRIPTIC DE LA PÈRDUA. Aquest relat curt, és un dels que més m´agrada.
No es lamente. Vostè no ha tingut la culpa de la desgràcia. Ni jo tampoc. La seua obligació era travessar la porta. I la meua, aconsellar-la, animar-la a que ho fera.
-Els xiquets s`han abocat a la barana. L`han vist caure. Han vist com el seu cos s`aixafava contra el terra. Com es formava un toll de sang al seu voltant. L`hem matat.
-Ja estava mort. No tenia solució. L`accident el va matar.
-No diga estupideses. L`accident ens matà a nosaltres, a mi i als xiquets. A ell l`hem matat nosaltres. Si l`hagué-rem deixat tranquil... Si no l`haguérem visitat totes les nits... No podia suportar les nostres aparicions. La travessada de la porta. Tan sols som espectres. Maleïts espectres.

divendres, 10 de desembre del 2010

PARLAMENT DE VARGAS LLOSA AL REBRE EL NOBEL DE LITERATURA

"ELOGIO DE LA LECTURA Y LA FICCIÓN" Una meravella.

http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201012/07/cultura/20101207elpepucul_1_Pes_PDF.pdf

dilluns, 8 de novembre del 2010

La LLuna en un cove núm 22

Torne a publicar relats curts a la lluna en un cove, Repòquer d'històries rares

Vaig comprar el diari i el vaig deixar damunt la taula del menjador. A la nit, quan anava a llegir-lo, havia desaparegut. Tampoc no era res d'extraordinari. No era el primer diari ni seria l'últim que desapareguera misteriosament de ma casa, però aquest tenia una notícia que volia llegir. L'havia fullejat només eixir del quiosc i m'havia cridat l'atenció un titular. Però ara no recordava la frase exacta, ni tampoc estava segur d'haver deixat el diari damunt la taula. La meua dona no sabia res i els meus fills senzillament m'ignoraven: ell jugava a la Wii, i ella navegava per Internet; com si parlares a les pedres.
La resta de la setmana la vaig passar buscant-lo, però d'una manera estranya. El buscava però amb por, com si no volguera trobar-lo, com qui busca una serp. Potser, fins i tot, tenia por de mi mateix, sense saber ben bé per què. Així passà la setmana i arribà el diumenge. Jeia al sofà, sense fer res, tan sols mirant el sostre. Estava sol. I de sobte, vaig pensar: «El diari és sota el sofà». Vaig allargar el braç sense alçar-me. Hi vaig ficar la mà. Allí era el diari. No m'ho podia creure. Vaig mirar la data: era la de dimecres. Vaig passar les fulles fins a trobar la notícia que buscava. El títol era realment estrany

dimarts, 3 d’agost del 2010

L´ofici de llegir. Gaspar Hernández

De vegades l'atur crea mentalitats de víctima

Reprodueixo l'entrevista que he mantingut aquesta setmana a Barcelona amb Robin S. Sharma, l'autor del “best-seller” "El monjo que es va vendre el ferrari" (La butxaca), i que ha publicat “El Periódico”.

És una entrevista que ha suscitat molts comentaris, interessants, entre els lectors i els meus amics al Facebook. Des del lector a l'atur que diu indignat que cobrant 400 i escaig euros al mes no pot ni somiar fer el que diu el senyor Sharma, fins a lectors com la Marta, també a l'atur, que comparteixen el que diu aquest advocat nord-americà, professor de Dret, i expert mundial en autolideratge. M'escriu la Marta: "M'ha encantat l'entrevista i comparteixo el que diu. Jo estic a l'atur i em sento afortunada, ja que aquest fet m'està donant l'oportunitat d'aprendre moltes coses. Canvies de valors i realment veus el que té importància".

Hi ha escriptors que llegeixen deu llibres i n'escriuen un, i escriptors que llegeixen un llibre i n'escriuen deu; el segon és el cas de Sharma. Ell és “coach”, i el valor de la seva aposta -expressada amb paraules grandiloqüents- no és, òbviament, literari. El seu treball té molt a veure amb el canvi de paradigma, de mirada. Tal vegada no podem canviar les coses, però sí la mirada damunt les coses.

Gaspar Hernández és periodista.A Catalunya Radio dirigeix i presenta "L´Ofici de viure" de 21,00 a 22,00. Premi Ciutat De Barcelona al millor programa de radio.
"L´Ofici de llegir", és un bloc sobre literatura.